OBSERVATORI INTEL·LIGENT

• El material permetrà obrir un nou camp de  mercat i constituir-se com un exemple de circularitat.
• Actualment, tant els taps de suro provinents  de la indústria vitivinícola com la pols de suro que es genera durant el procés  productiu són considerats residus.
• El consorci que ha impulsat el projecte està  format per Innovi, OIMO, *Eurecat, la Fundació Institut Català del Suro i el  Clúster MAV.

El projecte SUR3D, coordinat per l’associació INNOVI amb la participació d’OIMO Bioplastics, Eurecat, la Fundació Institut Català del Suro i el Clúster MAV, ha desenvolupat un nou material biodegradable a partir de taps de suro fets servir.

Actualment, a l’estat espanyol es rebutgen de 901 a 1.051 milions de taps de suro a l’any. Tant els taps de suro provinents de la indústria vitivinícola com la pols de suro que es genera durant el procés productiu d’aquests taps són considerats residus i s’utilitzen, principalment, per a la generació d’energia.

El projecte SUR3D, que s’ha desenvolupat entre agost de 2022 i abril de 2023, ha utilitzat aquests residus per a obtenir un nou material d’alt valor afegit que permetrà obrir un nou camp de mercat i constituir-se com un clar exemple d’aplicació d’un model d’economia circular.

En aquest projecte, l’empresa OIMO s’ha encarregat de desenvolupar una nova formulació bioplàstica apta per a impressió 3D amb base de fibres de suro obtinguda a partir de suros usats. El polímer desenvolupat per OIMO és biobasat en un percentatge superior al 80% i 100% biodegradable en condicions naturals. Aquest aspecte el distingeix d’altres biopolímers del mercat, com per exemple el PLA, un dels biomaterials més populars en impressió 3D pel seu cost i la seva facilitat d’impressió, ja que es tracta d’un material biodegradable en l’àmbit industrial però no en condicions naturals.

Al seu torn, el suro és un material natural, renovable i biodegradable amb una combinació de propietats que el fan únic i versàtil. Entre aquestes propietats cal destacar la baixa densitat, l’elevada resistència mecànica i al foc i la baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, a més de ser un bon aïllant tèrmic i acústic i posseir gran elasticitat.

PARTS DEL PROCÉS

• En el marc d’aquest projecte, es pretenia adaptar la formulació del polímer d’Oimo incorporant-hi suro per a obtenir un nou biomaterial per a impressió 3D que incorporés les múltiples propietats del suro.
• Mitjançant la trituració dels taps de suro, es pot obtenir una pols amb les característiques desitjades per a poder ser utilitzat com a matèria primera per a formar un compound per a un filament 3D.
• La producció del biomaterial amb suro es va realitzar a través del procés de compounding. Després de corregir alguns problemes sorgits, es va obtenir el compound amb càrrega de suro. 
• Una vegada obtingut el gra, el pas següent va ser estudiar la imprimibilitat dels materials amb i sense suro, i determinar-ne els paràmetres òptims per a l’ús, i així poder comparar-los.
• Amb la realització de les proves d’imprimibilitat es va comprovar que el nou biomaterial desenvolupat al projecte SUR3D és compatible amb la tecnologia de fabricació additiva per extrusió. Finalment, es van fabricar provetes del material carregat amb suro i sense càrrega, per a la caracterització mecànica i tèrmica.

COMPETIR AMB EL PLÀSTIC

El nou biomaterial presenta propietats físiques similars al suro (propietats aïllants) mantenint la biodegradabilitat natural del polímer. D’altra banda, la incorporació de suro a la formulació ha permès obtenir un compound per a impressió 3D amb propietats mecàniques superiors al polímer sense suro.

Per tant, les propietats millorades d’aquest nou biomaterial poden aportar molta versatilitat pel que fa a les tecnologies d’impressió 3D i competir directament amb altres productes en base plàstic que tenen un impacte ambiental major.

Durant els pròxims mesos el consorci decidirà com donar continuïtat al projecte. Principalment, els passos següents es basaran en buscar aplicacions del nou biomaterial relacionades amb l’aïllament tèrmic i l’optimització de la formulació del compound per a utilitzar-lo en altres processos, com la injecció.